Les tradicions a vegades, una qüestió d'accents.
Mireu si no per Sant Josep què fem a Catalunya o València:
Fa 11 hores
Aquests dies he comprovat que la crisi no afluixa.
Ahir mateix vaig trobar un anunci a la premsa local que deia:
"Peix espasa s'ofereix per a duel de submarinistes"
EL GUANY
Res no he perdut,
que res no posseïa
qui arribava invàlid i nu.
Però he guanyat a poc a poc, de pressa,
rovell d'enyors, peresa acovardida
i una mesura rara d'incerteses
on cerca brins la desmenjada fe.
Pere Quart
He trobat a Osona Web 2.0 un post que m'ha intetrressat enormement sobre una pàgina d'internet que informa dels llocs amb connexió wifi pública.
La mateixa pàgina explica que:
Quewifi.es es un sitio web para encontrar redes inalámbricas wifi mostrándolas sobre mapas de Google. Este sitio web ha nacido para intentar cubrir la necesidad de encontrar redes de forma rápida desde cualquier punto.
Creando una colaboración entre usuarios pretendemos que todo aquel que conozca una red wifi (abierta o no) la suba a quewifi.es para que otros usuarios que necesiten una conexión wifi puedan encontrarla.
Vull felicitar als promotors de la pàgina i agrair a Osona web 2.0 que ens informi de les novetats que troba a la xarxa..
"Poemes satírics" és un conjunt se versos satírics de Josep M. de Sagarra, recopilats i comentats per Lluís Permanyer.
La primera edició el 1989 a l'editorial La Campana. La sisena el 2003.
Us recomano aquest llibtre que m'ha permès conéixer la dimensió humorista i més aguda del poeta.
"En aquest volum es reuneix l'obra satírica en vers de Sagarra: la que la gent recitava, la descoberta en àlbums particulars, la divertida, escandalosa i imaginativa Balada de Fra Rupert, del qual en circulaven còpies mecanografiades".
I per anar agafant boca us avanço un parell de poesies:
Pixo dintre l'abim;
pixo dintre la mar blava;
a la dreta el cap de Creus
i aquí baix, el cap de la fava.
(En una estrena d'una obra de Pous i Pagès)
En acabar la comèdia
es van dividir els parers:
uns xiulaven an en Pous
i els altres an en Pagès.
Avui se m'ocorre que:
"Sóc baix i em preocupa no estar a l'alçada dels meus lectors..."
Veient aquesta imatge podríem pensar que l'antic president d'Espanya, sr. José María Aznar dedica un gest poc elegant a uns joves que el van increpar a Oviedo.
No, no..., res més lluny de la realitat!
Per al senyor Aznar mostrar el dit es senyal de respecte i fins m'atreviria a dir de cortesia. És un gest molt comú entre la gent que vé d'altres galaxies.
O ja no recordem l'ET?
Per què avui en dia ja ningú dubta que aquest senyor no és d'aquesta terra.
Es veu que era la il·lusió del sr. Florentino Pérez. Volia veure a Catalunya blanca.
Ahir ho va aconseguir. I em consta que moltes ciutats hi van posar el seu gra de sorra.
O no volia dir això?
Penso que quan somrius....
En fi, que en Luis Prima ho explica bastant bé i ho canta millor!
"Un tranvía llamado Godoy" és un llibre publicat el 2005 per Viena Ediciones, que conté alguns dels monòlogs que utiliza en el seus espectacles.
El pròleg d'Andreu Buenafuente diu, entre d'altres: "Este libro era necesario, porque no podemos permitir que los buenos momentos que brotan en los escenarios, se los lleve el viento de los teatros después de la función".
Us recomano aquest llibre i els seus espectacles i aprofito per deixar-vos algunes frases del llibre:
"Lo más hermoso del mundo es recibir carta de la familia; es señal que no están lejos"
"Mi hijo pudo casarse con una princesa, pero la princesa no quiso"
"He fracasado tantas veces que infundo respeto"
"Le vendieron dos destornilladores; uno para atornillar y el otro para esatornillar"
"La riqueza, la salud y la inteligencia son un regalo de Dios. La pobreza, la enfermedad y la idiotez, también"
Com podeu comprovar, en sóc un fan.
Fa ja algun temps vaig trobar aquest acudit a vagabundia:
M'agradaria iniciar avui un apartat de grans frases, declaracions brillants de personatges de la cultura, l'esport, la política, de l'art... gent, en definitiva, amb un alt poder mediàtic.
La frase d'avui em sembla un bon començament per a la secció; en fi, que deixa el llistó ben alt.
"Córrer fa covard"
(Carles Reixach és ex-entrenador i ex-jugador del F. C. Barcelona)
Un dia, quan serà l'hora
Pensarem les idees de tots els pensadors de tots els temps
Mirarem tots els quadres de tots els mestres
Ens faran riure tots els bromistes
Festejarem totes les dones
Instruirem tots els homes.
Bertolt Brecht
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Escrits
